EL PRINCIPI DE PARETO

A principis del segle XX, el economista italià Vilfredo Pareto, va observar que el 80% de la riquesa d’Itàlia pertanyia a un 20% de la població. Curiosament, va veure altres situacions en les que l’equilibri de percentatges era també de 20 / 80 (exemples: el 20% de treballadors feien el 80 % de la feina, el 20% de delinqüents cometien el 80% dels delictes, el 20% de conductors causaven el 80% dels accidents, el 20% dels clients dels bars consumien el 80% del alcohol, i mes o menys en aquesta proporció, trobava molts mes exemples).

Matemàticament, aquest principi no és del tot exacte, però si existeix la regla 64/4, que ve de tenir en compte que el 80% de 80 és 64 i el 20% de 20 és 4.

Les aplicacions d’aquest principi poden arribar a ser molt útils si ho generalitzem en altres àmbits:
• Aproximadament, el 20% del temps que dediquem a una tasca, ens produirà el 80% dels resultats
• Ens posem (aprox.) el 20% de la roba que tenim al armari
• Passem el 80% del nostre temps amb el 20% dels nostres amics
• En reunions de negocis, el 80% de les decisions que prenem ho fem en el 20% del temps
• Al estudiar, ens centrem i rendim el màxim 45-50 minuts de cada hora (aprox. un 80%)

En fi, son aquelles curiositats que quan ens assabentem, ens donen que pensar, ja que aquest principi descriu el fenomen estadístic en el que una petita quantitat de valors elevats contribueixen mes al total que un gran número de valor baixos.
Ho trobo interessant, no us ho sembla?