mans

mans

dimecres, 2 de gener de 2013

LA GENT DEL VOLTANT

Des dels inicis del temps, en els essers humans, hi han algunes dificultats a nivell de relació interpersonal que no haurien de produir-se. Ens convertim molt ràpidament en animals socials, envoltats de gent, que escollim nosaltres per decisió pròpia, com per necessitats variades que decideixen per nosaltres (veïns de compromís, companys de feina que veiem a diari, amics d’amics amb els que hem d’estar, ...) i una llista innumerable d’altres possibilitats que no s’acabarien.

Ens costa molt ser clars, directes i selectius. No sabem dir que NO. El fet de poder quedar malament amb algú és insuportable; a veure que pensaran si no hi anem, poder ja no ens voldran tornar a veure...

Això fa que dia a dia i mica en mica, se’ns vagi omplint el sac pel pes que anem portant. Tenim por a ser, sentir i demostrar, el que realment som i sentim, amb la qual cosa continuem angoixats per la situació social que vivim. 


Penso que no podem agradar a tothom, fem el que fem i diem el que diem. Això no ens fa ni millors ni pitjors que els altres, sinó diferents. Intentem dons envoltar-nos de la gent que ens agrada i no dubtem en cap moment d’escollir el que ens va bé a nosaltres. Tant sols és això, no volem fer mal a ningú, però tampoc volem fer-nos mal a nosaltres mateixos, mantenint una situació de relació per obligació, pena o per no estar sols. 

És molt pitjor veure com al nostre voltant hi ha molta gent, que pel motiu que sigui, no ens aporta res del que necessitem o desitgem, i saber que ens sentim totalment sols.