mans

mans

dimarts, 12 de febrer de 2013

LA REPRESSIÓ

La repressió, és un mecanisme de defensa descrit per Sigmund Freud que es basa en el rebuig de representacions, idees, pensaments, records o desitjos i mantenir-los en el inconscient.  
D’aquesta forma, el conscient s’allibera de patir pel record i les vivències doloroses viscudes en les situacions que generen conflictes. És com si tot allò que no ens agrada, pogués passar a una mena d’espai oblidat de la nostra memòria.

Tot i així, es necessita molta energia per poder reprimir els continguts inacceptables pel nostre conscient, i això, te un efecte negatiu per l’estructura del propi “Jo”. Quan mes reprimim, mes feble es torna la nostre integritat personal, ja que el material reprimit, vol fer-se conscient per poder aconseguir satisfer-se, i només pot fer-ho si passa a una fase conscient.

No s’hauria de confondre la repressió amb la supressió ni l’oblit. En la supressió, el control d’estímuls és conscient, i la naturalesa de las motivacions son també mes febles. En l’oblit, és mes difícil accedir al contingut del record, i en canvi, en la repressió, quan baixa l’angoixa i l’ansietat, el record de la situació torna a la nostre consciència.

Cal explicar que el contingut emocional lligat als elements reprimits, s’associa a altres elements conscients del entorn de la vida del subjecte i pot donar lloc a respostes i conductes no apropiades ni adequades a les circumstàncies de la realitat objectiva que perceben els altres.

És un dels mecanismes de defensa que mes mal ens fa i que mes ens perjudica en referència al correcte desenvolupament del nostre “Jo” i de la nostra autoestima. La repressió ens fa ser cecs, sords i muts, i a la vegada, ens endinsa cada cop mes en un pou sense fons. 




Mestrio Plutarco, historiador, biògraf i assagista Grec, ja deia que:
"La moral s’ha convertit en un insult degut a l’error de confondre moral amb repressió".